Entrevista: Margalida Bover Vadell

excompanya de Salvador Puig Antich“Revisió del cas? Tot el franquisme va ser il·legal”

SantiMayor FarguellCAPDEPERA (MALLORCA)

La sala V del Tribunal Supremdelibera avui si concedeixl’autorització per a la revisiódel judici a SalvadorPuig Antich, condemnat enconsellde guerra a lapenademort que va ser aplicada el2de març del 1974 a la presóModel. Aquella nit, la sevacompanya sentimental vapatir ensoledat l’aplicació dela sentència. Tenia 20 anys,va néixer el1953 a Felanitx,Mallorca. El seu pare, “bastantde dretes”, la va fer forade casaamb17anys.Se’n vaanar en autostop a Palma iva viure enunacomunahippieonhovadescobrir tot: “Elsexe, les drogues, la música,que el món era bonic i quevolia viure”. Va marxar aBarcelona convidada peruna amiga i va viure ambhippies , en diferents domicilis,“no trobava elmeulloc,havia de descobrir qui era”,fins que, instal·lada a casad’uns amics “progres”deMataró,la Núria i el Xavier, undiadel1973li van presentarun amic. Es deia SalvadorPuig Antich. Ella, laMargalidad’A Margalida, es diuMargalida BoverVadell.Com va ser la trobada?Al·lucinant, sempre recordaréquan vaig obrir laporta, ens vam veure i novam deixar de mirar-nos.Va ser descobrir l’amor dela meva vida, la personaque voldries tenir sempreal teu costat. Des del primermomentvam parlarde tot i dels somnis quecompartíem. Tenir quatrefills, viure a la Cerdanya,ens agradava la muntanya,passejar, caminar, unacasa gran per compartir-laamb gent. Una utopia.Que va durar poc.Sí, des del juliol. Però bastantsi comptem l’estada ala presó, des d’on em vaenviar tres cartes. Cadadissabte jo anava al bar dedavant de la Model, i a lesgermanes, que podienveure’l perquè eren familiars,els donava llibres i unaamanida que li agradavamolt d’un restaurantetd’una placeta de Gràcia.Sabia que ell era del MIL?No, però sí que estava posaten un grup anarco, enrecercai captura i que viatjavaa França.Peròmai barrejavales coses. Crec que erauna forma de protegir-me.A les cartes li vaesmentarel carceller?No. La primera era unresum deTròpic de càncer,de Henry Miller, en quèadaptava la nostra històriaa la novel·la. La segona erapessimista i optimista alhora,perquè s’esperavamoltsanys de presó, fins quemorís Franco i, creia, tothomfosamnistiat.No esperava pena capital.No. Però quan vanmatarCarrero Blanco vaig pensar:“Ai, Salvador!”. Aquíem va entrar l’angoixa, totva canviar, i vaig sentirque ja res seria el quehavia d’haver estat.

diari avui, 25.10.06