QUANS ANYS MÉS HAN DE PASSAR????? VOLEM JUSTÍCIA JA!!!!!!!!!!
El Suprem espanyol ajorna la decisió sobre la revisió del cas Puig Antich
Vol interrogar un testimoni i dos forenses proposats per la família
La sala militar del Tribunal Suprem espanyol ha ajornat la reunió, prevista per avui, en la qual havia de decidir si autoritza la revisió de la condemna a mort de Salvador Puig Antich, tal com reclama la família. Després d'estudiar la prova pericial que reconstrueix la topada de Puig Antich i la policia espanyola, ara el tribunal vol prendre declaració a un testimoni i dos metges forenses proposats per la família de l'activista del MIL.
El Suprem ha rebutjat fins ara prendre declaració a l'advocat de Puig Antich i al metge que el va atendre a l'hospital després que el tirotegessin. En canvi, el tribunal ha accedit a estudiar la prova infogràfica que demostra que els trets que van matar l'inspector Francisco Aguas no van sortir, o no van sortir només, de la pistola de Puig Antich. La família sosté que la mort de l'inspector podia ser causada per les bales dels companys policies.
Puig Antich va ser condemnat a mort per un consell de guerra i executat a garrot vil a les acaballes del franquisme, el 2 de març de 1974. La revisió de la sentència seria un fet sense precedents.
VilaWeb, 25 d'octubre de 2006
posted by gemmme at 7:48 AM
3 Comments:
recomano fervorosament el llibre "compte enrera" de Francesc Escribano per qui vulgui saber-ne una miqueta més.
un petó.
1:24 PM
Tan de bo la peli ianki que li han fet a en Puig Antich com a mínim serveixi per això...
11:52 PM
Entrevista: Margalida Bover Vadell,
excompanya de Salvador Puig Antich
“Revisió del cas?Tot el franquisme
vaser il·legal”
SantiMayor Farguell
CAPDEPERA (MALLORCA)
La sala V del Tribunal Suprem
delibera avui si concedeix
l’autorització per a la revisió
del judici a Salvador
Puig Antich, condemnat en
consellde guerra a lapenade
mort que va ser aplicada el2
de març del 1974 a la presó
Model. Aquella nit, la seva
companya sentimental va
patir ensoledat l’aplicació de
la sentència. Tenia 20 anys,
va néixer el1953aFelanitx,
Mallorca. El seu pare, “bastant
de dretes”, la va fer fora
de casaamb17anys.Se’n va
anar en autostop a Palma i
va viure enunacomunahippieonhova
descobrir tot: “El
sexe, les drogues, la música,
que el món era bonic i que
volia viure”. Va marxar a
Barcelona convidada per
una amiga i va viure amb
hippies , en diferents domicilis,
“no trobava elmeulloc,
havia de descobrir qui era”,
fins que, instal·lada a casa
d’uns amics “progres”deMataró,
la Núria i el Xavier, un
diadel1973li van presentar
un amic. Es deia Salvador
Puig Antich. Ella, laMargalida
d’A Margalida, es diu
Margalida BoverVadell.
Com va ser la trobada?
Al·lucinant, sempre recordaré
quan vaig obrir la
porta, ens vam veure i no
vam deixar de mirar-nos.
Va ser descobrir l’amor de
la meva vida, la persona
que voldries tenir sempre
al teu costat. Des del primermoment
vam parlar
de tot i dels somnis que
compartíem. Tenir quatre
fills, viure a la Cerdanya,
ens agradava la muntanya,
passejar, caminar, una
casa gran per compartir-la
amb gent. Una utopia.
Que va durar poc.
Sí, des del juliol. Però bastant
si comptem l’estada a
la presó, des d’on em va
enviar tres cartes. Cada
dissabte jo anava al bar de
davant de la Model, i a les
germanes, que podien
veure’l perquè eren familiars,
els donava llibres i una
amanida que li agradava
molt d’un restaurantet
d’una placeta de Gràcia.
Sabia que ell era del MIL?
No, però sí que estava posat
en un grup anarco, enrecerca
i captura i que viatjava
a França.Peròmai barrejava
les coses. Crec que era
una forma de protegir-me.
A les cartes li vaesmentar
el carceller?
No. La primera era un
resum deTròpic de càncer,
de Henry Miller, en què
adaptava la nostra història
a la novel·la. La segona era
pessimista i optimista alhora,
perquè s’esperavamolts
anys de presó, fins que
morís Franco i, creia, tothomfos
amnistiat.
No esperava pena capital.
No. Però quan vanmatar
Carrero Blanco vaig pensar:
“Ai, Salvador!”. Aquí
em va entrar l’angoixa, tot
va canviar, i vaig sentir
que ja res seria el que
havia d’haver estat.
diari avui, 25.10.06
12:04 AM
Publicar un comentario en la entrada
<< Home