canviar el món és possible si tots tenim ganes de fer-ho!
Des de 1992 no s'havia registrat a Catalunya una afluència a les urnes tan baixa com la que ahir es va viure. Només el 54,87% de participació que es va registrar aquell any va ser més baix que el 56,76% d'electors que han decidit acudir a les urnes aquesta jornada de difunts.
Potser la gent gran està decepcionada amb la democràcia que ha vist crèixer, potser la gent jove no creu en el sistema... però des del sofà de casa no es pot canviar un sistema! Des de casa no podem esperar que les coses canvien soles... Votar és un dret, però també hauria de ser un deure... molta gent va lluitar, va deixar-hi la seva pell perquè tinguessim aquest dret! Tenim el deure de ser responsables... No ens quedem a casa!
Potser la gent gran està decepcionada amb la democràcia que ha vist crèixer, potser la gent jove no creu en el sistema... però des del sofà de casa no es pot canviar un sistema! Des de casa no podem esperar que les coses canvien soles... Votar és un dret, però també hauria de ser un deure... molta gent va lluitar, va deixar-hi la seva pell perquè tinguessim aquest dret! Tenim el deure de ser responsables... No ens quedem a casa!
posted by gemmme at 11:25 PM
2 Comments:
i si a damunt ets dona, cal recordar que fa quatre dies (històricament parlant, menys i tot!) que som considerades prou capaces d'opinar....
votar és un dret, és veritat; i a més,un deure de gratitud
3:28 AM
per Vicent Partal
DIVENDRES, 03/11/2006 - 06:00h
Parlem de Ciutadans
Només han tret vots però és evident que la irrupció de Ciutadans al Parlament provoca rius de tinta. Representen l'entrada al parlament de l'espanyolisme estrident, dels oients de la COPE i els lectors d El Mundo, de sectors intel·lectuals barcelonins ressentits amb el català, del populisme que en altres països acaba derivant en l'extrema dreta. D'acord. Però la seua presència en el Parlament, crec jo, pot ser positiva.
En primer lloc perquè existeixen i es mereixen ser al Parlament. Ciutadans ha aconseguit entrar al Parlament a base de crear un discurs nou en el to i en la forma que ha arrelat en uns votants que probablement abans votaven formacions espanyoles de to més moderat, especialment el PSOE. I en qualsevol país sempre és bo que qui es guanya una representació pública la puga exercir -amb independència de quin siga el seu posicionament polític.
En segon lloc perquè han aconseguit demostrar als vells partits que hi ha opcions per a noves opcions. Un discurs nou i directe, que no pensa en els pactes de poder, una financiació important però no comparable amb la dels grans partits, el suport de mitjans de comunicació secundaris i un ús prioritari d'internet els han portat on són. Avui a ells però la fórmula pot valdre per a altres. No per a grups amb voluntat de manar i decidir governs però sí per a grupets, més moderns, que aspiren en tot cas a marcar l'agenda política. Feia dècades que no entrava cap partit nou al Parlament i si avui hi ha ja sis partits al Parlament això és un bon senyal, Vol dir que en poden haver set o vuit o deu.
Un tercer element positiu de la irrupció de Ciutadans podria ser el de carregar les piles dels seus oponents. Dit gràficament: ja hi ha un aspirant a Ian Paisley i encara no sabem sabem si hi ha cap aspirant a Gerry Adams. La irrupció de Ciutadans pot, en aquest sentit, incitar una mica a la reflexió al món sobiranista. La fractura entre CiU i ERC pot resultar ara més perillosa que mai. La violenta divisió dels nacionalistes està creant molt desànim des de fa anys i ja va sent hora de corregir aquesta anomalia. Potser la presència de Ciutadans ajudarà també a posar seny en unes males relacions que molta gent veiem amb estupor.
En qualsevol cas, quart element positiu, l'entrada de Ciutadans al Parlament assegura que hi haurà això que en diuen "debat identitari". Aquells que parlaven d'enterrar-lo i dedicar-se només a la gestió ara ja saben que no podran. Ciutadans plantejarà amb cruesa el debat identitari perquè la seua agenda ho és d'identitària ...espanyola. I algú haurà de respondre, a les institucions, al debat intel·lectual o a la mobilització cívica. O a tot arreu i alhora. Amb això l'oasi que alguns volien preparar es fa fonedís, fet que és bo també per als qui seguim pensant que aquest nou estatut no resol cap problema de fons.
Finalment val la pena remarcar que Ciutadans és una constatació que malgrat la nostra incapacitat per a avançar de forma substancial la realitat és molt allunyada del que l'espanyolisme voldria. En l'anàlisi que ahir la redacció de VilaWeb va oferir en aquest dossier especial en pdf s'hi parlava de l'Efecte Montréal: no hi ha mai un procés sobiranista que no tinga al costat una reacció radical dels sectors unionistes. És més: aquesta reacció normalment és una pista sòlida per a detectar un procés sobiranista que de vegades els mateixos sobiranistes no saben o poden explicar. Doncs això.
El fenòmen Ciutadans evidentment va a comportar situacions poc agradables també. Hi haurà un cert envalentonament de segons quins sectors, haurem d'aguantar polèmiques que semblaven superades i és possible fins i tot que el PSC i el PP modulen les seues posicions en funció del fenòmen -per bé que té un abast massa reduït com per a esperar que provoque cataclismes. Però de forma substancial, i a l'espera que d'ací a quatre anys es ratifique com una tendència o quede en un fet puntual, a mi em sembla que no cal posar-se massa nerviosos. Això sí: ells van fent la seua feina -i no parle només de Ciutadans- mentre no estic segur que nosaltres sapiguem massa bé el que estem fent. Potser hauríem de començar per ací.
Vicent Partal director@vilaweb.com
10:59 PM
Publicar un comentario en la entrada
<< Home