canvis... arreveure i fins aviat!!!!!!!!!!

Nois i noies!!!!!!!

com molts de vosaltres ja sabeu sóc una cerverina que ja fa 5 anys va marxar de ponent per venir a la capital! Primer, em vaig buscar un pis a Cerdanyola perquè per mi ja era prou difícil moure'm per una ciutat com per entrar directament a la capi!!!!! tans edificis, cotxes, gent... tan de tot em feia casi por! I de fet Cerdanyola estava a prop de la uni que una mica es tractava d'això, estudiar... jejeje Però el cuquet de viure a Barcelona anava creixent. Ja començava a tenir-hi lligams i, de fet, van ser aquests els que em van portar a trobar el meu barri: la vila de Sants. Sí, és cert... sóc de Cervera, però em sento còmoda sabent que Sants m'ha acollit i em deixa formar part de la seva gent! Per què és aquesta, la gent de Sants, la que m'ha fet sentir com a casa... Començant pel "culpable" de l'elecció sansenca... el Nadal, continuant pels meus supermegahiperguais i inmillorables compis de pis i seguiríem pels veïns com l'Arseni... i molts d'altres que han passat pel barri, pel pis... Vaja, només us volia dir que ha estat un plaer ser sansenca durant uns anys i, tot i no viure aqui... espero poder seguir sent una més del barri!!! jeje

Doncs bé... toca canvi... i em sap tan i tan de greu! Potser perquè sóc de poble, i allà el sentiment de pertinença és fort, també vaig voler enfortir el sentiment sansenc i ara... sap greu marxar! De fet no me'n vaig tan lluny, eh!!! El mètro hi arriba! jeje i espero que tots i totes em passeu a fer visites!!!!!! Que aprofitarem per anar de festeta a Gràcia, que ara tindrem (l'eli, la clara i jo (& boys)) el piset a tres carrers del meollo!!! jeje

un petonàs família!

Quanta ràbia que tinc...

I agafant el fil del que us deia ahir... he trobat la cançó (sovint en elles trobem el que voldriem dir tal i com ho voldriem dir...) que descriu el sentiment que sento cada vegada que els veig enganyant, amb estelades... al jovent d'aquest país. Per sort... hi ha coses que fan massa pudor com per que els joves ens les creguem. EL 18 DE JUNY... UN NO ROTUND I CONTUNDENT!

Que poques paraules tinc,

i les que us dic són tan gastades...

Caldrà buscar nous camins

on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;

tants de cops l'he malmenada...

La vull tota per demà,

quan la gesta portí l'alba.

Quanta ràbia que tinc,

potser cal ser gos des d'ara;

quanta ràbia que tinc

i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,

i potser caldrà deixar-la,

que no sigui que esperar

ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc

sota els peus damunt l'espatlla,

i la vull guardar amb mi

fins al jorn dels miserables.

(El Jorn dels miserables. Lluís Llach)

el món de yupi de vegades baixa a la terra i... s'indigna!!!!!!!!!!!!!

Si, si, si... al meu món de floretes i colors de problemes n'hi ha ben pocs! jeje no em veieu la cara? però un dels que tenia era que després de crear el blog no sabia com penjar-hi un nou post per tornar-vos a saludar! i... ara ho he descobert! Que passa? potser n'hi ha que som més lentets... jeje I necessitava crear un nou post perquè tot i la cara de felicitat de la foto us he d'explicar que estic indignada, sí, indignadíssima!!! La meva postura en el referèndum del 18 de juny és clara: un NO rotund! Però sé que hi ha opinions per tot i respecto aquells que pensen que una altra opció seria millor... però uns joves que es diuen organitzats, que es diuen catalanistes, que van tardar dues setmanes a actualitzar la seva web després del pacte mas-zapatero (jejeje i va ser per penjar la notícia d'una excursió o un acte lúdic... patètic!)... vaja, uns joves així com poden treure una estelada????? com poden posar un "si" damunt d'una estelada? que ens hipotèquin els polítics és una cosa... que ens autohipotequem els joves... és estúpid! Perquè ho fan? perquè prefereixen enganyar als joves en comptes de defensar els seus drets? el seu futur? la JNC no m'entusiasmava, ho he de reconèixer... però es que després de veure la fotografia als diaris... en reum... patètic! Quan aconsegueixin tenir un projecte de país propi més enllà del que CiU els hi diu, quan aconsegueixin descobrir que la lluita al carrer va més enllà d'una macro pancarta on posa catalonia is not spain... potser llavors a Catalunya podrem dir que hi ha una organització política juvenil de dretes... ara mateix només tenim uns titelles dels seus papes: els titelletes de mas!