l'adéu mai és fàcil...

Fa un moment que s'ha acabat l'últim concert del Llach. Des de les 22h que el visc emocionada (per no dir-vos que les llàgrimes anaven caient sense fre...) al sofà de casa.
Quan ha començat no he pogut evitar sentir ràbia per no estar a Verges compartint l'adéu en directe. A mesura que anava avançant el concert he entès perquè ens volia dir adéu des del lloc que l'havia vist començar i perquè el meu adéu no el podia fer des de cap altre lloc que no fos a casa amb els meus pares. El Llach i les seves cançons són un símbol de molts dels episodis de la història del nostre país, de les nostres lluites, del que sentim, del que vivim... sovint en les seves lletres hi trobem dit exactament el que nosaltres voldríem dir.
Veure aquest últim concert al costat dels pares també ha format part d'aquest símbol... ells m'han ensenyat tot el que estimo i a lluitar pel que crec. Ells m'han ensenyat a entendre les cançons del Llach, a creure en el seu missatge i a emocionar-me amb la seva música... No podia dir adéu de cap altra manera a aquest gran poeta que no fos amb ells al costat.
Escric trista... però sé que el millor llegat del llach continuarà amb nosaltres. Les seves cançons estan a la nostra disposició per trobar la que necessitem en aquells moments precisos. Les seves cançons també hi són per recordar-nos que nosaltres, aspirants a ciutadans, em de seguir reivindicant la justícia, la llibertat individual i col·lectiva, i la tendresa.

AVUI LES FADES I LES BRUIXES S’ESTIMEN

Avui, sabeu? Les fades i les bruixes s’estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l’enllà, on les ombres s’afinen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

I han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d’abella

i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mí

i em cridem perquè hi entri.

Ullpresa, els dic que sí.

Maria Mercè Marçal

Que tinguis un bon dia, Dona! I que per molts anys, ullpresa, puguis dir que SI a la vida, als afectes, als projectes, als sentiments, a la honradesa... a la independència, personal i col·lectiva!

Petonsssssssssss