les JERC diem prou a la violència de gènere

Avui, 25 de novembre, les JERC hem sortit al càrrer per denunciar la violència de gènere. Per dir, PROU! Un grup de dones i homes de l'organització hem participat a la concentració de la plaça sant jaume. Les dones amb els ulls de vellut i cops a la cara pintats portàven un cartell amb el lema: jo també puc ser víctima de la violència de gènere. En el cartell dels homes hi deia: Jo mai no ho faria.

Amb aquesta acció volíem deixar clar que des de les JERC condemnem la violència! Que ens afecta a totes i a tots, i que hem de treballar per erradicar-la!

Més informació a http://jerc.cat

15.11.1938

Acaba la batalla de l'Ebre, la més llarga i cruenta de tota la Guerra Civil.

11 de novembre de 2003

l’11 de novembre del 2003, ens deixava el poeta Miquel Martí i Pol.
I per recordar-lo i per amarar-nos de la seva força, voldria deixar-vos amb un dels seus poemes:

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol