tag:blogger.com,1999:blog-28919442.post6327138825406734139..comments2007-03-26T09:31:17.158-07:00gemmmehttp://www.blogger.com/profile/11904532452844787900noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-28919442.post-21558205287943623412007-03-26T09:31:00.000-07:002007-03-26T09:31:00.000-07:00emocionant, filla... <BR/><BR/>jo també estic content de tenir-te a prop sempre.<BR/><BR/>petonsjulinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28919442.post-73767397500157155742007-03-26T03:07:00.000-07:002007-03-26T03:07:00.000-07:00Estic content d'haver pogut compartir un concert d'en Llach amb tu, tot i que no fos el de comiat, abans de la seva retirada. Ànims, queden les cançons, i aquestes no es retiraran maiGerard Cocahttp://www.blogger.com/profile/08298045008227444705noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28919442.post-91547747697978747672007-03-25T13:14:00.000-07:002007-03-25T13:14:00.000-07:00Gràcies, Gemma. Ja saps com n'estem d'orgullosos de tu!Naturalment, hauria estat bonic poder anar tots junts a Verges, però... la veritat és que jo també estic contenta, molt contenta d'haver pogut seguir el darrer concert, amb tu a casa. Sé el que significa l'emoció del directe, però en aquesta ocasió gairebé em feia basarda tant de rebombori... no sé... els adéus són tristos i em sembla que ja m'està bé haver-ho pogut fer silenciosament, íntimament. El nostre Llach no marxa... com no marxen mai les persones que ens fan de referents; és qüestió, només, de fer-los un lloc ben arrecerat, dincs nostre... Ell ha trobat el gest correcte i ens deixa un testament de compromís i esperança que ens haurem d'esforçar a no oblidar. Tossudament, l'escoltarem.<BR/>un petó ben fortteresanoreply@blogger.com